Archive Page 2

23
jul.
09

Enganxes “raros”

Tots els indicis apunten a que va ser en el neolitic, en el inici de les primeres domesticacions d’animals quant l’home va començar a servirse dels équids i que la primera utilitat que els hi va donar va ser la d’animals de carga. Probablement molt abans que ser muntat, la primera feina que se li va encarregr al cavall i els primers mitjans utilitzats van ser branques amb fora de forca que arrossegava i que de seguida van derivar en trineus, que encara perviuen en les regions més fredes.
Però el que va revolucionar el mon de l’enganxe i l’utilitzacio dels cavalls com animals de tir va ser el descubriment de la roda uns 4.000 anys a.C. a Ur, Mesopotamia, l’actual Irak. Després, tant l’utilitzacó del cavall per a la guerra, el transport de mercaderies o el de viatgers i les millores en els cotxes van ser imparables fins als nostres dies en que els actual carruatges disposen de cómodes suspensions pneumàtiques, frens de dics, etc…
Després de tot lo dit, potser seria més llògic reproduix a continuació unes imatges de carruatges clàsics o actuals però com a contrapunt potser es millor mostrar les que recullo a continuació que us resultaran com a mínim curioses.Enganxes raros
13
juny
09

El cavall espantadís

El cavall com animal de presa que és, deu la seva pervivència com espècie al instint innat d’utilitzar la fugida com a mecanisme de defensa davant de l’atac de qualsevol predador. Així la selecció natural ha anat imposant que com més alerta ha estat un individu per tot el que passa al seu voltant, més possibilitat ha tingut de sobreviure i per tant de transmetre els seus gens a les generacions futures. Els cavalls domèstics actuals, hereus d’aquests gens, encara es regeixen per les reaccions innates de fugida i el seu principi es el d’actuar abans que parar-se a sospesar la importància d’un perill. Els humans acostumem a reflexionar, o sigui a avaluar la importància d’un perill o agressió, almenys quan el veiem a vindre. Si no es així, si sentim aquesta sensació d’agressió o de perill de cop, també reaccionen de manera instintiva (tancant els ulls o saltant) com ho faria un cavall. Per altre part l’ampli camp de visió dels cavalls, que no els permet d’enfocar les persones, animals o objectes que el poden sorprendre amb la mateixa nitidesa que nosaltres, tampoc no els facilita les coses.

Per tant no es culpa del cavall haver nascut amb aquest instint de fugida tant poderós i és normal, que especialment els animals joves es mostrin espantadissos en tot el que els hi es nou. El cavall és una espècie neofòbica, això és que sent por per tot el que li es nou, per tant en el procés de doma i amansiment es especialment important aprofitar qualsevol oportunitat per anar-li ensenyant objectes i situacions que es trobarà al llarg de la seva vida ja que la tendència a la por disminueix amb la dessensibilització i l’experiència. També hi ha qui sotmet al cavall a una serie de situacions i objectes (fresses, plàstic situat al terra o ondejant, etc…)en la mateixa pista de monta per acostumar al jove cavall, procurant reproduir en un entorn conegut el que es trobarà al sortir a l’exterior.

Un cavall que utilitzi el mecanisme de fugida o escapada de manera irracional a cada ensurt que tingui, pot resultar perillós pel genet i pot convertir-se en una costum, en un vici al que l’animal recorri cada cop que vulgui posar a prova al seu genet. Per tant si es presenta aquest comportament de manera anormal hi hem de prestar especial atenció o be deixar-nos ajudar per mans expertes.

La conducta normal en un animal jove seria que en les primeres sortides a l’exterior ens fes algun estrany al percebre alguna cosa desconeguda, un ocell que arranca el vol, la fressa d’una moto que ens passa al costat, un bassal d’aigua, etc… però a mesura que l’animal vegi que no li representa cap perill, ho ignori en la següent ocasió que s’hi trobi. D’aquí ve la importància de que l’animal visqui aquest tipus de situacions ja que només l’experiència li farà perdre l’estat de permanent vigilància que tenen alguns animals pels qui el camí no es altre que l’aprenentatge successiu. La companya d’un cavall experimentat i tranquil i les sortides en grup situant al jove cavall al centre de la “manada” afavoriran el procés d’aprenentatge.

Davant d’estímuls molt forts (un simple plàstic ondejant en un dia de vent) o de cavalls especialment nerviosos, haurem de prendre les màximes precaucions i de vegades això vol dir desmuntar i portar el cavall de la mà. En aquest cas ens hem de situar entre el cavall i l’objecte que li fa por, ja que si estiguéssim al cantó equivocat no cal tenir massa imaginació per pensar en el que podria passar en cas de que l’animal s’espantés de cop.

29
maig
09

Creuaments entre zebres, ponis, cavalls i ases.

En la gran familia dels èquids, tot i no posseint el mateix nombre de cromosones les diferents especies que la componen, s’han aconseguit creuaments entre elles donat lloc a híbrits de característiques intermitges. Es més, en funció de la raça a la que pertanyen cada un dels progenitors, la variabilitat fenotípica en els resultats obtinguts es tant gran que es podría arrivar a pensar en especies diferents. Així en el sistema de hibridació més conegut i antic, entre una mare euga i un mascle ase, la diferencia entre els productes obtinguts d’aquest creuament en funció de si les races son una mare de raça perxerona amb un guarà català o una mare poni shetland amb un ase nan africà, son molt grans. I ja no diguem entre zebres, ases, ponis i cavalls. Veigeu-ne alguns exemples.
Zebres, ases i altres creuaments
28
abr.
09

Els Irish Cob

Aquesta es una raça encara molt desconeguda entre nosaltres però que te un bon nombre de seguidors a la seva Irlanda natal i molt especialment a França. Son cavalls de sang semifreda, semipesats i s’utilitzen especialment per l’enganxe. Pel seu bon caracter, també son utilitzats com a cavall de sella per a tota la familia. Es distingueix facilment per la seva aparença general i el color de les seves capes. El color mes habitual es el pio però poden presentar qualsevol altre color de capa sòlid o diluit. Solen tenir crins abundant i molt de pel a les cames. Son uns animals rústics i de caracter pacífic que des de fa segles venen criant-se a Irlanda. A França la raça s’ha fet molt popular entre el gran públic i no es extrany veure-la competint en concursos socials de Trec i enganxe. A França hi ha un bon nombre de criadors entre els que cal esmentar la Corinne Eisele, propietaria del  (www.domaineduvallon.com), referent al pais veí i on nosaltres varem comprar el nostre “Cillbarra Avondhu”. Es tracta d’un mascle nascut el 2006 a Irlanda a la prestigiosa eugassada CILLBARRA http://www.colouredheavies.com/index.asp?l=en&k= i que tenim a casa com a cavall per a tot.  Es una raça que ben segur s’anirà fent popular entre nosaltres per les seves virtuts, vistositat i bon caràcter.IRISH COBSa    
22
març
09

El cavall i l’art

Des de la prehistoria, el cavall ha estat dibuixat, esculpit i representat de les mes diverses formes. Tots els estils artistics l’han utilitzat com a model. Podem veure’l representat a les coves de LASCAUX, als frisos asiris i egipcis, al renaixement, a obres alegóriques com el Guernica de Picasso i a totes les cultures des de l’Africa fins a Asia. Apart de ser per si mateix objecte de culte per la seva bellessa, el cavall s’ha representat per estar directament lligat a moltes de les conquestes de l’humanitat. Protagonista en la guerra i en els grans desplaçaments humans, ha estat present al llarg dels segles i en totes les cultures.

Presentación1

15
febr.
09

Altres animals de tir

Al llarg dels temps s’han enganxat moltes altres especies d’animals diferents als habituals cavalls, mules i ases. Veigueu-ne algunes:

cebra-1-lord-rothschild  cebres-2   enganxe-cabra-1  enganxe-cabra-2  enganxe-camell-1  enganxe-camell-2  enganxe-llama-1  enganxe-llama-2  enganxe-reno-1  enganxe-reno-3  HU051855  enganxe-elefants-21  AL003834  enganxe-bufal-21  1900-1914-cartes-postales-abrupt-attelage-de-chien-pour-la-poste-de-sedan1  enganxe-gossos1  enganxe-ovelles-1  mouton-attele-19221  1896_coronado_beach_track1 1896_naop_et_jos_william_frantz elan-01-500

Ja veieu, tot un recorregut pel mon animal.

31
gen.
09

Centre de Doma d’Osona

aeria-modif1No podia deixar de referir-me al Centre de Doma d’Osona i al seu propietari, el meu germà en Jordi.

En Jordi Traveria va néixer al mig dels cavalls. De fet, de pocs cavalls, perque era a mitjans de la dècada dels 70′ i els cavalls de sella eren ben escassos, almenys a Osona, la nostra comarca. Ben pocs erem els que en teníem i si un no era un tractat només s’en tenia un o dos com a màxim. Però vaja, així va començar.

Amb uns cavalls d’una qualitat mtja molt inferior a la qualitat dels cavalls d’avui dia. Les eugassades i el nivell de cria actual res te a veure al d’aquells anys des del punt de vista hípic. Les manifestacions i fires eren molt escasses. Només per la voluntat d’uns pocs es seguien mantenint algunes curses i alguns passants per Sant Antoni.

I en mig de tot això, en Jordi va viure les seves primeres lliçons: com acostar-s’hi (tu sempre mira-li les orelles,…), com lligar-los (fes un nus que es pugui desfermar ràpid,…), com dutxar-los (compte amb les orelles,…). També va veure’ls emmalaltir i curar-se, criar i morir. De fet, tot això es indispensable per conèixer els cavalls, per entendre’ls.

El Centre de Doma d’Osona es fruit de tot aquest bagatge. Es la consolidació d’un projecte de vida i una manera d’entendre-la que va portar a en Jordi a formar-se aquí i a Andalusia per preparar-se per tot el que avui significa el mon del cavall. L’ensenyança de l’equitació, el lleure, les excursions, l’enganxe i tot el que rodeja a la competició, son coneixements que no poden ser desconeguts per algú que viu de l’activitat hípica des de 1995.

Per anar a la seva pagina web i veure tots els serveix que us ofereix podeu visitar la seva web, clicar aquí http://www.centrededomadosona.com/    

Centre de doma 

31
gen.
09

La Cria Amateur

fill-endalloJo no puc dir que sigui un criador, però sempre hi ha hagut algun poltre per casa. Criar és apassionant però igualment podrien aplicar-s’hi els adjectius decebedor i desesperant, alhora que enriquidor. De tot hi ha però tothom que criï alguna cosa m’entendrà perfectament quan dic que el millor poltre es el que ha de néixer. La cria, i val per totes les espècies, comença adquirint o criant la pròpia mare, detectant el cel, elegint el mascle i cuidant-la fins al part. En tot aquest temps podem pensar que l’exemplar que ha de néixer serà el millor que mai hem tingut que tindrà un cap expressiu sobre un coll llarg i proporcionat, ben implantat sobre una creu destacada sobre un llom llarg, adossat a una gropa potent, tot subjectat per uns aploms perfectes que dotin al cavall d’un moviment elegant i elàstic. A sobre podem pensar que tindrà bon caràcter, que serà voluntariós i del pelatge que preferim. Podem pensar com vulguem, després ja naixerà el poltre i, es clar, no serà com imaginàvem però tant li fa, l’any que ve tornarem a agafar el remolc i tornarem a fer quilometres per alimentar la quimera, l’impossible del poltre perfecte.

Per mi, això és l’essència de la cria amateur. No només es la que fan els afeccionats que no en viuen sinó que el criador hi ha de posar esforç, il·lusió i anhel. Esperit de superació i sacrificis econòmics sovint no compensats, penso que això és la veritable cria, pocs mitjans i molta il·lusió.

Apart queden les grans eugassades o les més petites que amb bons mitjans crien un bon nombre de poltres però es clar, s’han de vendre i això fa que el criador professional o professionalitzat hagi de buscar obtenir uns productes que siguin vendibles i per això haurà d’atendre les preferències dels compradors cuidant pelatge, talla i temperament, ja que si s’equivoca haurà de malvendre’ls.

Sobretot, al sud-oest francès hi ha una munió de petits criadors d’una o dues eugues que produeixen gran part dels cavalls que competeixen en totes les disciplines hípiques. Son només afeccionats i donat que molts son alhora genets, sovint només produeixen un poltre a l’any i moltes vegades pensant en recriar-el per a utilitzar-lo ells mateixos. Desprès el temps es qui diu si el jove cavall es ven o es queda però encara que sigui així, el cicle de ben segur recomençarà amb algun altre que vingui al darrera.

   dika-19841 lebrijana-19873  carbonera-1995 

31
gen.
09

Holstein

holstein1Als Holteiner s’els considera la raça alemanya més antiga. No ha aconseguit el nivell d’èxits esportius del seu “descendent” el Hannoverià però és molt popular i apreciat tant pels genets de Doma com pels de CSO.

El seu origen ve dels cavalls que ja al segle XIII es criaven a la regió que li dona el nom. Posteriorment als segles XVI i XVII es varen produir les primeres aportacions de sang espanyola i napolitana, les races d’èxit d’aquells temps. Desprès es van refinar amb sang berberísca obtenint uns apreciadíssims cavalls per a l’enganxe. En el segle XIX l’aportació de P.S.I. i de Yorshire coach varen aconseguir fixar uns gens que han fet que a través de la selecció s’obtingués un cavall fi, lleuger, ràpid i amb un moviment regular, espaiós i elevat. Aquest moviment heretat del Yorkshire és el que el fa més distintiu respecte a les altres grans races d’esport i s’ha mantingut fins als nostres dies el que el fa particularment valorat pels genets de doma clàssica. Per altre banda la raça va apostar per l’alçada i exigeix a les poltres mínims de 162,5cms però son molt comuns les mides properes al 170 cms. a l’edat adulta.

Però abans d’arribar al punt en que es troba actualment la raça, els exemplars no eren del gust dels grans genets internacionals, resultaven massa pesants pels recorreguts cada cop més ràpids dels concurs de salt en que el cronòmetre es revelava decisiu en moltes proves o les reprisses de doma que any darrera any exigien més lleugeresa en els exercicis. Això requeria una nova aportació de P.S.I. Entre els sementals PSI que van resultar decisius en el nou impuls que es volía donar a la raça cal destacar “Anblick”, “Cottage Son” o “Marlon” però també es va admetre l’aportació d’anglo-árabs com “Ramzes” o el sella francès “Cor de la Bryère”.

Com a exemplars destacables cal referir-se a “Corlandus”, gran guanyador amb Magrit Otto Crépin, “Montevideo” o “Granat” tots ells en doma clàssica. En salt no podem deixar de comentar a “Four Legged”, que te la seva pròpia estàtua a Elmshorn l’eugassada nacional, o a “Lugaro”, “Calvaro” o “CorradoI”.

 

23
nov.
08

ELS NOSTRES CAVALLS.

De sempre recordo cavalls a casa. Nascut en el se d’una família pagesa de la Plana de Vic, on els cavalls sempre han tingut un lloc de privilegi, res a veure amb la resta d’animals de granja. A pagès els cavalls eren la força traccionadora i uns aliats indispensables pel treball diari. Aquelles grans eugues Hispano-bretones treballaven pràcticament 6 dies a la setmana. Al contrari que l’aca per la tartana que a part dels dissabtes, diumenges i dilluns, s’en lliurava gairebé tots els altres dies. Amés es procurava que criessin cada any ja que això significava una bona font d’ingressos xtres. Pensem que fins als anys 60′ un poltre es venia pel preu de 2 vedells. Després amb la mecanització del camp va venir la gran devallada d’efectius però vaja això sria objecte d’un altre escrit.

Tornant a lo nostre, diguem que va ser precisament al 1970 quan el pare va comprar-nos el primer cavall de sella només amb la finalitat de poder-lo muntar. I d’aquí fins avui. En aquest temps han passat molts cavalls i han crescut molts poltres. Primer van ser els creuats sense papers, després els welsh, els P.R.E. i desde el 95, els anglo-árabs. Amb tots he mirat d’entendrem-hi, tinc que dir que no sempre obtinguent-ne el mateix resultat. Uns eren més “guapos”, altres més voluntariosos però tots han deixat el seu record, la seva emprenta i m’han fet conèixer una mica més les claus de la sev manera de ser.

Vegem-ne alguns exemplars. Diguem que per a mi els cavalls no han estat altre cosa que un entreteniment, una passió però des de 1995 el meu germà Jordi Traveria n’ha fet la seva professió, domant-los per a la sella i l’enganxe al Centre de Doma d’Osona, al que ens referirem més endavant.

fitxa-endallo-a1

fitxa-tranquilino

fitxa-traviata "Terry" 1975Floyd 1983

         “Terry” 1975                        “Floyd” 1983

 

"DIKA" 1985  explorar0008  "Barqueño" 1994 

    “Dika” 1985        “Lebrijana”1986  “Barqueño”1994