Archive for the 'Com ensenyar a donar les cames' Category

19
ag.
09

Com ensenyar a donar les cames

PICT0004No ens hauría de deixar de sorprendre com alguns cavalls, per sort cada cop menys, capaços de executar els exercicis de doma més complicats o els recorreguts de salt més difícils, son incapaços de romandre tranquils están lligats a una anella o presenten molts problemes per ser ferrats o per ser conduits peu a terra. I no em refereixo a la alta competició, per si mateixa generadora de molt d’estres pel cavall i que podría disculpar aquestes actituts sinó a cavalls normalets que planejen un munt de problemes als seus propietaris.

La immensa majoria de genets no busquen cavalls de Gran Premi, sinó col·legues amb els que compartir les nostres estones d’oci, cadascun realitzant l’especialitat que més li agrada. Per tant tot el que hauríem d’ensenyar al nostre cavall seria per millorar la relació que puguem tenir amb ell i en aquest sentit hem de recordar que sovint passem més temps amb ell “peu a terra” que muntats. Per aquest motiu hauríem de prestar la mateixa atenció quant el conduïm amb un ramal, el lliguem, raspallem o el dutxem que quant li ensenyem qualsevol exercici a la pista. En aquest sentit una de les ensenyances més importants seria que el cavall doni les cames correctament tant a l’hora de ferrar com per la cura habitual dels cascs.

Per aconseguir-ho, la recepta de sempre: abans astúcia i persuasió que violència. Amés la violència en el cas de les cames dels cavalls és incompatible. De fet el primer que haurem d’haver fet amb el nostre cavall es treure-li la costum de defensar-se del que ell entengui com un atac, utilitzant les temudes coses. Si un cavall no està completament insensibilitzat a que li toquin les cames, es una temeritat voler aixecar-les-hi.

PICT0008Primer l’animal ha d’entendre que el fet de tocar-li les extremitats, especialment les del darrera, no es cap agressió. Si això no ho te clar, correm perill. Per tant acostumem a acaronar, raspallat i tocar-li les cames com qualsevol altre part del cos. Quan estigui completament insensibilitzat serà el moment d’acostumar al jove cavall a que aixequi la cama davantera i ens permeti netejar-li la planta del peu. Gradualment haurem d’acostumar-lo a rebre-hi uns petits copets simulant els que més endavant li donarà el ferrer per ficar els claus de les ferradures.

Per tal de facilitar l’operació ens haurem de col·locar paral·lels al cos del cavall, mirant cap al seu darrera i tot recolzant-nos sobre la seva espatlla procurarem aixecar-li la ma doblant-la sota la panxa. Amb aquest moviment haurem desplaçat cap al cantó contrari el pes del cavall i el centre de gravetat s’haurà restablert deixant al cavall en una posició relativament còmode. Un cop aconseguim mantenir-lo uns segons en aquesta posició, deixarem la ma de nou al terra i procurarem donar-li mostres de que ho ha fet correctament el que volíem. De mica en mica hem d’anar augmentant el temps de permanència amb la cama aixecada i fer-ho igual en els dos costats.

Per a les cames de darrera, el procediment es el mateix, tot i que sovint el cavall mostra més reticències i per altre part la nostra posició al subjectar-li la cama, es més vulnerable si hi ha qualsevol contratemps. Per aquest motiu pot ser-nos d’ajuda el començar ajudant-nos d’una corda rodejant el “menudillo” i comptant amb la presència d’un ajudant que distregui al cavall alhora que el subjecte impedint-li que es desplaci.

En cas d’utilitzar cordes, procurar que siguin de cotó per no deixar marques en cas de que es produeixi un forcejament i recordar que només hauríem de recórrer a elles amb els animals més difícils, amb els que fer-ho d’un altre manera podria ser perillós o per treure la costum d’alguns animals a carregar-nos el seu pes corporal sobre nosaltres, el que no deixa de ser una defensa com qualsevol altre i que per la salut de la nostre esquena haurem d’eradicar.

El secret per tenir un cavall fàcil de ferrar passa perquè primer entengui que sotmetre-s’hi no li representa cap perill i en segon lloc hem de convèncer-lo de que encara que sigui una mica cansat per a ell s’hi ha d’avenir a acceptar-ho sigui perquè no vol barallar-se amb nosaltres o perquè espera alguna recompensa. El sistema pel que optem es cosa nostra.

Anuncis