Archive for the 'Cavall quiet al pujar-hi' Category

14
ag.
09

Cavall quiet al pujar-hi

Sovint veiem, inclús en genets experimentats que just en el moment en que posen el seu pes en l’estrep de la seva muntura, el cavall es posa en marxa. La qüestió es demanar-nos si aquest comportament te alguna importància o no per a nosaltres. Si la resposta que obtenim es afirmativa, haurem de trobar el mètode per a modificar-lo.

La meva opinió es que el cavall ha de quedar-se quiet mentre hi pugem i no moure’s fins que així li indiquem. I no solsamènt per una simple qüestió pràctica de comoditat pel genet o perquè segons com sigui el moviment que empren al pujar-hi pot arribar a ser fins i tot perillós per a nosaltres. No, la raó principal es perquè és la primera desobediència cap a nosaltres en la sessió de treball o d’esbarjo que anem a començar. Sovint permetem als cavalls petites desobediències que aparentment no tenen cap importància però que poden fer que poc a poc l’animal en vagi “prenent el pèl” i acabi convertint-se en un petit Napoleó mimat i consentit que imposi els seus desitjos i normes fins arribar a ser perillós per a nosaltres mateixos. En un animal d’aquest el simple pas per un passadís o porta estreta, portant al cavall de la mà, si aquest no respecta la distància de seguretat, si envaeix el nostre espai personal, pot empentar-nos. Per tant per a conviure en seguretat amb un animal que pesa 5 vegades el nostre pes, millor serà prestar certa atenció a aquests petits detalls que son importants tant per si mateixos, com pel reforçament de domini i jerarquia que representen en la ment del cavall. Per tant, aprofitem cada cop que anem a muntar a dedicar 1 minut a reforçar aquesta dominància.

Es tracte abans que res que ensenyem al cavall a estar quiet ja abans de posar el peu a l’estrep. Si el cavall no s’està quiet al nostre costat just quan anem a arreplegar les regnes per pujar, hem de començar en aquest punt. Prendre’ns el nostre temps, no anar amb presses, fer-li unes carícies o donar-li un tros de pastanaga per a distreure’l pot ajudar-nos en aquest punt. Després haurem d’ensenyar-li a no posar-se en marxa just quan senti el pes a l’estrep o vegi el nostre cos desplaçar-se sobre seu. Hem de pujar i quedar-nos quiets, sense avançar, almenys uns segons que gradualment anirem allargant. Es important que just després de pujar no tirem de les regnes ni apretem les cames, signe que identificaria com una ordre d’avançar. Ens hem de quedar quiets i procurant repartir be el nostre pes. En favor d’alguns cavalls diré que sovint es posen en moviment perquè nosaltres mateixos els hem inculcat aquest costum, així doncs, no podem parlar de desobediència sinó més aviat el contrari ja que el que fan es avançar-se als nostres requeriments. També pot ser que es moguin perquè quant hi pugem els hi desplacem el centre de gravetat i el que fan es re equilibrar-se. Si el cas del nostre cavall es aquest, sempre podem buscar un lloc al terreny que ens permeti quedar uns centímetres més alts i facilitar-nos una pujada més vertical, que carregui el menor pes possible del nostre cantó o el truc d’abaixar 2 o 3 forats l’estrep esquerra per obtenir el mateix efecte. Un cop dalt del cavall, com que ja l’haurem acostumat a quedar-se immòbil podrem retornar l’estrep a la mida inicial sense cap problema. No cal dir que premiar el cavall amb carícies, gratar-lo al costat de la creu o donar-li un tros de pastanaga son recompenses que reforçaran l’acció cada cop que aconseguim que en obeeixi.

Si les primeres vegades que volem modificar la seva conducte tenim dificultats per retenir-lo quiet, sovint la presencia d’ algú situat peu a terra ens ajudarà a aconseguir-ho. Si així i tot no ens en acabem de sortir, el que aquest ajudant li doni algun tros de pastanaga per aconseguir distreure’l del seu neguit de moure’s, ens pot anar be. També el realitzar l’exercici just al costat d’un cavall amic ens pot ajudar. En els casos més difícils podem arribar a muntar-lo lligat en una paret o dintre el seu box, encara que en aquest cas el que fem en realitat és transformar l’exercici per aconseguir només pujar i baixar sense demanar-li que avanci. Però vaja pot ser un recurs pels cavalls més nerviosos.

En la majoria dels casos quant el cavall vegi que després de que hi pugem no passa res, deixarà de voler avançar i haurem resolt la situació.

Anuncis