Archive for the 'Sella Frances' Category

23
nov.
08

EL SELLA FRANCES

selle_francaisLa raça francesa amb més projecció internacional, resultat d’una exitosa combinació de gens que criadors, majoritàriament amateurs, han aconseguit amb les ajudes d’una decidida administració veïna en lo que es refereix a la cria i a la projecció internacional dels seus productes. Però anem per parts.

Diguem que els orígens, per fer-ho molt resumit ja que a l’apartat d’altres articles n’hi ha un que parla una mica de tot això, son al segle XIX quan els criadors normands, incentivats per l’administració a fi d’obtenir més exemplars per la cavalleria lleugera, varen cobrir les seves eugues autòctones amb sementals PSI formant-se així l’anglo-normando que va ser l’autentica base per arribar a traves de generacions i especialment després de la Segona Guerra mundial incorporant nova sang, d’àrab, de trotadors i sobretot d’anglo-àrabs. Aquesta darrera raça continua mantenint encara la seva influencia de tal manera que prop del 20% dels naixements posseeixen un genitor anglo-àrab.

D’el Sella Francès, que ha admès tot tipus d’influències des de els seus inicis, no podem dir que destaqui per la seva homogeneïtat. En el Sella Francès es mantenen moltes línies de cria. Des de cavalls amb poques aptituds esportives, criats només pel lleure a veritables màquines de competició que poden fer ombra als millors de altres races més especialitzades.

Tots els afeccionats recordarem aquell petit “Jappeloup de Luze” guanyant la final de SALT a Barcelona 92. “Jappeloup” va ser un cavall extraordinari que va trobar en Pierre Durand el genet que va saber treure tot el millor que tenia aquell petit cavall criat a Normandia. Va morir prematurament a l’edat de   anys, quan estava recollint els fruits de tot el treball fet per aquell cavall de 158cms que aconseguia superar en les grans probes a la resta de competidors, algú dels quals li trepen 20cms d’alçada.

I es que no hem d’oblidar que el Sella Francès, està considerat un animal de sang calenta com els anglo-àrabs i això fa que per caràcter lluitador, ganes i coratge, pugin compensar les millors aptituds físiques de races com les dues precedents que son de sang tèbia o “mitra sang”.

Dèiem que junt amb l’anglo-àrab, está considerada la gran aportació francesa a la hípica mundial en quant a cavalls d’esport. De totes maneres diguem que en la llista de grans races formades a França no podíem oblidar al Trotador Francès o a les grans races traccionadores Percherons, Bretons i Bolonyesos. No ha estat per atzar que França s’hagi convertit gràcies a elles en la més gran potencia exportadora, venen cavalls als cinc continents.

Es en aquest context en el que cal veure la feina feta amb el Sella Francès que des de la seva acceptació oficial con a raça el 1958, ha millorat generació darrera generació fins aconseguir un cavall àgil i resistent, amb una longitud de canyes especialment llarga el que li confereix una acció particularment activa amb un “tranco” especialment ampli i flexible.

Amés ha influït en moltes de les grans races d’esport.

Com a exemplars destacables, a part del ja comentat “Jappeloup de Luze”, caldria ressenyar “Oyeron du Moulin”, “Alme Z” o    que a més dels seus èxits esportius s’han convertit en grans sementals que han influït de manera molt important en la formació o millora d’altres races.

Anuncis