Archive for the 'Curiositats' Category

13
nov.
09

VIC I EL GUARÀ CATALÀ

GARAÑONES EJERCITOOsona va tenir una gran importància en la millora i el reconeixement internacional de l’ase català. Per als no iniciats diguem que la raça catalana, junt amb la Zamorana-lleonesa, l’Andalusa i la del Poitou del país veí son les races asinines que més influencia han tingut a nivell mundial i que van viure la seva edat daurada durant els primers anys del passat segle XX.

Comencem per dir que entre els anys 1880 i el 1891 s’exportaven una cinquantena de sementals cada any a Itàlia, Franca, Anglaterra, Argentina, Mèxic i especialment a Estats Units i que al 1891, el ciutadà americà Emerson “rebentà” el mercat adquirint-ne 280 exemplars. La febre americana pels rucs ibèrics va sorgir després de que el rey espanyol Carles III al 1784 regalés 2 mascles i 2 burres al president dels EEUU George Washington. Un d’aquests exemplars va morir en la travessa, però l’altre mascle, rebatejat amb el nom de “Royal Gift” va donar uns excepcionals resultats en el creuament amb les eugues del país. No he sabut trobar la prova que determina amb exactitud la raça d’aquest animal però hi ha molts números de que fos un ruc català. De els del partit demòcrata tenen com a mascota un exemplar de burro semblant al nostre guarà.BURRO DEMOCRATA

La pretensió d’aquest blog no es altre que la d’agrupar petits tastets que puguin servir de punt d’inici per tal de buscar més informació a qui estigui interessat. Per tant i per no convertir aquests apunts en un article, només acabar dient que el 1914 per iniciativa de la Cambra Agrícola Ausetana es creà un organisme per a preservar i promocionar la raça i es fundà el primer Stud-book del garanyó català. Pensem que donat el ressó i fama d’aquest animals a més d’un li havien venut gat per llebre, o sigui que es venien burros que no tenien de català més que el fet d’haver nascut a Catalunya i en algun cas ni això, per tant aquesta associació donava carta de legitimitat als exemplars inscrits. Com a curiositat dir que aquesta 1ª junta estava formada pel veterinari vigatà Miquel Vilarrasa Alemany, que l’any 1910 ja havia confeccionat una memòria sobre el guarà català que va resultar guanyadora entre els treballs presentats al concurs ramader, Domenech Domingo, Francesc Roca, Manel Anglada, alcalde deVic, i el cònsul dels Estats Units, Etibert Boohm.

Fotos antigues
Anuncis
12
nov.
09

TRANSPORT DE CAVALLS

Al llarg dels temps els cavalls s’han transportat de totes maneres. Sense entrar en més detalls veigueu-ne unes fotos curioses.

TRANSPORT CAVALLS

08
nov.
09

Per què els anglesos condueixen per l’esquerra?

Detall ma fustaSuposo que molts ja ho sabeu però pels qui no ho sapiguen procuraré explicar-ho de la millor manera que sàpiga.
Començaré per dir que entre un 8 i un 13% de la població es dretana per tant, en els carruatges el seient del conductor es va convenir a situar-lo al cantó dret de la marxa. D’aquesta manera el cotxer pot accedir i fer anar la fusta amb la ma destra, sense molestar a l’acompanyant i portar les regnes amb l’esquerra. Altrament, muntant a cavall, les regnes sempre s’han portar també amb la ma esquerra per allò d’utilitzar l’espasa amb la dreta; però això ho deixem per un altre dia.
Tornant al tema que ens ocupa, un cop tenim situat al cotxer només faltava determinar la banda per la que caldria circular. Si el cotxer, situat al cantó dret del carruatge circulés a la banda dreta del seu sentit de la marxa podria molestar als vianants amb la fusta, especialment llarga en el carruatges de 4 cavalls o topar amb les faroles i altres elements situats a les voreres. Per aquest motiu es va fer circular els carruatges al cantó esquerra del sentit de la marxa. D’aquesta manera al utilitzar la fusta només poden topar amb algun altre carruatge que vingués en sentit contrari. Per altre banda aquesta disposició circulatòria afavoria la rapidesa en que els lacais obrien la porta dels passatgers dels cotxes de luxe ja que els hi quedava al seu cantó, pensem que antigament no tots els carrers estaven empedrats i per tant els passatgers acostumaven a baixar pel cantó on hi havia vorera.

Detall fusta cantó dret

Les fustes pels cotxes de 4 cavalls son molt més llargues i al accionar-les podíen molestar als vianants de les voreres

Anys després, amb l’aparició del cotxe motoritzat no tenia sentit mantenir aquesta disposició i a fi i efecte de facilitar la manipulació de la instrumentació de l’automòbil, el canvi de marxes, la radio, etc… es va canviar el seient del conductor a l’esquerra i el sentit de la marxa a la dreta. Només Anglaterra i altres països de la seva influència, per tradició, han mantingut l’antiga costum de conduir per l’esquerra.

29
maig
09

Creuaments entre zebres, ponis, cavalls i ases.

En la gran familia dels èquids, tot i no posseint el mateix nombre de cromosones les diferents especies que la componen, s’han aconseguit creuaments entre elles donat lloc a híbrits de característiques intermitges. Es més, en funció de la raça a la que pertanyen cada un dels progenitors, la variabilitat fenotípica en els resultats obtinguts es tant gran que es podría arrivar a pensar en especies diferents. Així en el sistema de hibridació més conegut i antic, entre una mare euga i un mascle ase, la diferencia entre els productes obtinguts d’aquest creuament en funció de si les races son una mare de raça perxerona amb un guarà català o una mare poni shetland amb un ase nan africà, son molt grans. I ja no diguem entre zebres, ases, ponis i cavalls. Veigeu-ne alguns exemples.
Zebres, ases i altres creuaments