Arxivar per Octubre de 2009

04
oct.
09

Curiositats i records hípics

Brooklyn SupremeEl cavall més alt del que se’n te noticia es deia Samson, un shire nascut el 1846 i rebatejat posteriorment amb el nom de Mammouth, que va ser criat per Thomas Cleaver, de Toddington Mills, i que segons s’explica mesurava 219cms. També Morocco un perxeró que es va medir en 218cms el 1904 a la fira de St. Louis. Es clar que pel temps transcorregut i per les poques evidencies existents hi ha qui ho posa en dubte. Del que no en podem dubtar, es de l’alçada de Tina, un altre shire de 2,06cms. de Niota (Tennesse), que va morir el 2008 a l’edat de quatre anys, per causes que ben be no he sabut trobar i desprès d’una operació quirúrgica a la facultat de veterinària d’Auburn (Alabama) on l’havien portat els seus propietaris per corregir un problema en una cama. Actualment el record el te Radar, un cavall de tir belga en 202cms. MoroccoAmb una alçada de 198cms se’n coneixen varis exemplars: “Tritonis” un cavall canadenc de salt mort el 1990 propietat de Christopher Ewing, de Southfield (USA), “Boringdon Black King” un shire nascut el 1984 o “Brooklyn Supreme” un brabant nascut el 1928 i del que es diu que pesava 1.450Kgrs!!!, realment molt cavall, no?

També Wilma du Bos, un brabant femella, va superar la marca del seu company de raça arribant a pesar, estant prenyada 1459Kgrs. Parlant d’alçada i de pes hem de mencionar com a extraordinària una mula mascle anomenada “Apolo”, nascuda el 1977 i que mesurava 196cms amb un pes de gairebé una tona. Al darrera li anava “Anak” una mula nascuda el 1976 a Illinois amb 191cms. i 985Kgrs.

"Thumbelina"

"Thumbelina"

I ara anem a l’altre extrem, entre els mes petits, el 30 novembre 1975, el veterinari Dr.Hamison d’Spartenburg, Carolina del Sud va certificar que “Little Pumpkin”, propietat de J. Williams Jr. mesurava,  35.5cm i pesava 9 kilos. “Thumbelina” ,medeix 44.5cm i pesa 26kg. I entre els falabella, “Sugar Dunplig”, fa 51cm i pesa 13.5kg.

Totes aquestes dades son increïbles però les que encara em sorprenen més son les que fan referència a la longevitat.

Sembla que està documentat que “Old Billy” (1760 – 1822 ?) de Edward Robinson, de Woolston, va viure a Anglaterra fins als 62 anys !!!, “Aveyron” (1919 – 1973), un poney francés, va morir als 54 ans. Ja més cap aquí “l’Ours” (1946 – 1993), un cavall camargués d’en Marius Coulomb, de La Roque-d’Anthéron  va viure fins als 47 anys. Entre els pura sang anglesos, el cavall que va viure més va ser “Tango Duke” que va morir el 1978 als 42 anys.

"Radar amb Thumbelina"

"Radar amb Thumbelina"

Si ens fixéssim en aspectes esportius y no morfològics hi han molts altres registres que ens sorprendrien, especialment els que es refereixen al mon de les curses però sense voler-me allargar més, només fer una petita referència a una proesa que, transcorreguts més de seixanta anys des de la seva consecució, encara segueix vigent, em refereixo al RECORD mundial de salt d’obstacles amb una alçada de 247cms i que podeu contemplar en imatges en el següent enllaç o buscant “record salto caballo” ó “Huaso”, que així es com es deia el cavall al youtube  http://es.youtube.com/watch?v=p_JK5UW4PEo

Anuncis
02
oct.
09

Un mosaic de colors

Com ja sabeu, en els cavalls els colors que coneixem com a principals son només tres: castany, alatzà i negre, als que caldría afegir-hi el blanc per les variacions que produeix sobre els anteriors. De totes maneres, cada un d’aquests colors pot presentar moltes tonalitats que fan que les variacions siguin gairebé infinites.

Però si amb això no n’hi hagués prou, existeixen una serie de gens que els modifiquen fins a formar un gran mosaic de colors, tons i textures. Només com a mostra d’aquestes tonalitats més inusuals veieu les fotografies d’abaix.

Hi ha ruans, que es caracteritzen per una barreja de pels blancs i de color, agafant diferents tonalitats en funció de quina sigui la seva capa de color base. Els diluits son fruit de gens que actuen sobre les capes base fins arrivar a donar uns degradats al to inicial que gairebé el fan desaparéixer del tot. Els pintats poden ser-ho de diferents formes i colors, presentar alhora dilucions i patrons de distribució de taques molt diversos. Altres patrons de color el que fan es donar tonalitats metal.liques a cualsevol capa o envair de petites taques blanques algunes parts del cos. En resum, mil i una variacions que precisen de tot un tractar per aprofondir-hi. De tots els llibres que en parlen, recomano el d’en  Miguel Odriozola “A los colores del caballo“.

Mosaic de colors