17
gen.
10

Els Ponis WELSH

Welsh poni "A"

Era l’any 1989 quant vaig començar a interessar-me per aquests petits i meravellosos cavallets. Buscava un poltre per recriar amb la idea que creixés amb el meu fill que en aquell moment tenia tres anys i vaig contactar amb en Jorge Campos, que en aquells anys era l’únic que en criava a Catalunya. Vaig comprar-li una poltra de dos anys de talla B i que va estar a casa fins el 1995. De seguida vaig veure que era una raça valenta, amb molt de caràcter i que sovint resulta un pel excitable en mans de genets inexperts. Els A (fins a 122cms) i els de talla B ( fins a 137cms.) son els que s’assemblen més a àrabs en miniatura. Els genets adults no podem gaudir-los en aquestes talles per una simple qüestió de pes i de mida, però podem enganxar-los. Un tronc d’aquests petits i coratjosos cavalls es molt divertit de conduir i fàcil d’entretenir, traslladar i cuidar. Però si parlem d’enganxe la varietat que ha estat concebuda especialment per aquest fi son els C (també fins a 137), ja que son uns animals més robustos i corpulents. He tingut l’oportunitat de provar-ne un d’un client a casa i tinc que dir que son simplement excepcionals, forts, altius i amb uns moviments amplis i regulars. Alguns exemplars de talla D (fins a 147cms.) ja son veritables muntures per adults, bons saltadors i obedients. Encara que possiblement, es la mida que te més competència ja que hi han moltes altres races de talles similars que els hi poden fer la competència en aptituds i rendiment.

En resum, no conec cap altre raça que en tan poca mida doni tant rendiment, vistositat i “xispa”. Es per això que han conquerit tot el món. Els ponis welsh son originaris del país de Gales. Es una raça molt antiga i perfectament fixada genèticament. La talla original i la més pura és la A, de la que deriven les altres per creuaments i aportacions d’altres races. Per a més informació, el 2009 s’ha fundat l’associació de criadors de la raça. De fet ja era hora sobretot si pensem que les primeres importacions es van fer als anys 6o’ i que sempre hi ha hagut un reduit nombre d’entusiastes admiradors. Inclús l’exercit en va adquirir amb la idea de millorar algunes poblacions autòctones.

 

Anuncis
13
nov.
09

VIC I EL GUARÀ CATALÀ

GARAÑONES EJERCITOOsona va tenir una gran importància en la millora i el reconeixement internacional de l’ase català. Per als no iniciats diguem que la raça catalana, junt amb la Zamorana-lleonesa, l’Andalusa i la del Poitou del país veí son les races asinines que més influencia han tingut a nivell mundial i que van viure la seva edat daurada durant els primers anys del passat segle XX.

Comencem per dir que entre els anys 1880 i el 1891 s’exportaven una cinquantena de sementals cada any a Itàlia, Franca, Anglaterra, Argentina, Mèxic i especialment a Estats Units i que al 1891, el ciutadà americà Emerson “rebentà” el mercat adquirint-ne 280 exemplars. La febre americana pels rucs ibèrics va sorgir després de que el rey espanyol Carles III al 1784 regalés 2 mascles i 2 burres al president dels EEUU George Washington. Un d’aquests exemplars va morir en la travessa, però l’altre mascle, rebatejat amb el nom de “Royal Gift” va donar uns excepcionals resultats en el creuament amb les eugues del país. No he sabut trobar la prova que determina amb exactitud la raça d’aquest animal però hi ha molts números de que fos un ruc català. De els del partit demòcrata tenen com a mascota un exemplar de burro semblant al nostre guarà.BURRO DEMOCRATA

La pretensió d’aquest blog no es altre que la d’agrupar petits tastets que puguin servir de punt d’inici per tal de buscar més informació a qui estigui interessat. Per tant i per no convertir aquests apunts en un article, només acabar dient que el 1914 per iniciativa de la Cambra Agrícola Ausetana es creà un organisme per a preservar i promocionar la raça i es fundà el primer Stud-book del garanyó català. Pensem que donat el ressó i fama d’aquest animals a més d’un li havien venut gat per llebre, o sigui que es venien burros que no tenien de català més que el fet d’haver nascut a Catalunya i en algun cas ni això, per tant aquesta associació donava carta de legitimitat als exemplars inscrits. Com a curiositat dir que aquesta 1ª junta estava formada pel veterinari vigatà Miquel Vilarrasa Alemany, que l’any 1910 ja havia confeccionat una memòria sobre el guarà català que va resultar guanyadora entre els treballs presentats al concurs ramader, Domenech Domingo, Francesc Roca, Manel Anglada, alcalde deVic, i el cònsul dels Estats Units, Etibert Boohm.

Fotos antigues
12
nov.
09

TRANSPORT DE CAVALLS

Al llarg dels temps els cavalls s’han transportat de totes maneres. Sense entrar en més detalls veigueu-ne unes fotos curioses.

TRANSPORT CAVALLS

08
nov.
09

Per què els anglesos condueixen per l’esquerra?

Detall ma fustaSuposo que molts ja ho sabeu però pels qui no ho sapiguen procuraré explicar-ho de la millor manera que sàpiga.
Començaré per dir que entre un 8 i un 13% de la població es dretana per tant, en els carruatges el seient del conductor es va convenir a situar-lo al cantó dret de la marxa. D’aquesta manera el cotxer pot accedir i fer anar la fusta amb la ma destra, sense molestar a l’acompanyant i portar les regnes amb l’esquerra. Altrament, muntant a cavall, les regnes sempre s’han portar també amb la ma esquerra per allò d’utilitzar l’espasa amb la dreta; però això ho deixem per un altre dia.
Tornant al tema que ens ocupa, un cop tenim situat al cotxer només faltava determinar la banda per la que caldria circular. Si el cotxer, situat al cantó dret del carruatge circulés a la banda dreta del seu sentit de la marxa podria molestar als vianants amb la fusta, especialment llarga en el carruatges de 4 cavalls o topar amb les faroles i altres elements situats a les voreres. Per aquest motiu es va fer circular els carruatges al cantó esquerra del sentit de la marxa. D’aquesta manera al utilitzar la fusta només poden topar amb algun altre carruatge que vingués en sentit contrari. Per altre banda aquesta disposició circulatòria afavoria la rapidesa en que els lacais obrien la porta dels passatgers dels cotxes de luxe ja que els hi quedava al seu cantó, pensem que antigament no tots els carrers estaven empedrats i per tant els passatgers acostumaven a baixar pel cantó on hi havia vorera.

Detall fusta cantó dret

Les fustes pels cotxes de 4 cavalls son molt més llargues i al accionar-les podíen molestar als vianants de les voreres

Anys després, amb l’aparició del cotxe motoritzat no tenia sentit mantenir aquesta disposició i a fi i efecte de facilitar la manipulació de la instrumentació de l’automòbil, el canvi de marxes, la radio, etc… es va canviar el seient del conductor a l’esquerra i el sentit de la marxa a la dreta. Només Anglaterra i altres països de la seva influència, per tradició, han mantingut l’antiga costum de conduir per l’esquerra.

04
oct.
09

Curiositats i records hípics

Brooklyn SupremeEl cavall més alt del que se’n te noticia es deia Samson, un shire nascut el 1846 i rebatejat posteriorment amb el nom de Mammouth, que va ser criat per Thomas Cleaver, de Toddington Mills, i que segons s’explica mesurava 219cms. També Morocco un perxeró que es va medir en 218cms el 1904 a la fira de St. Louis. Es clar que pel temps transcorregut i per les poques evidencies existents hi ha qui ho posa en dubte. Del que no en podem dubtar, es de l’alçada de Tina, un altre shire de 2,06cms. de Niota (Tennesse), que va morir el 2008 a l’edat de quatre anys, per causes que ben be no he sabut trobar i desprès d’una operació quirúrgica a la facultat de veterinària d’Auburn (Alabama) on l’havien portat els seus propietaris per corregir un problema en una cama. Actualment el record el te Radar, un cavall de tir belga en 202cms. MoroccoAmb una alçada de 198cms se’n coneixen varis exemplars: “Tritonis” un cavall canadenc de salt mort el 1990 propietat de Christopher Ewing, de Southfield (USA), “Boringdon Black King” un shire nascut el 1984 o “Brooklyn Supreme” un brabant nascut el 1928 i del que es diu que pesava 1.450Kgrs!!!, realment molt cavall, no?

També Wilma du Bos, un brabant femella, va superar la marca del seu company de raça arribant a pesar, estant prenyada 1459Kgrs. Parlant d’alçada i de pes hem de mencionar com a extraordinària una mula mascle anomenada “Apolo”, nascuda el 1977 i que mesurava 196cms amb un pes de gairebé una tona. Al darrera li anava “Anak” una mula nascuda el 1976 a Illinois amb 191cms. i 985Kgrs.

"Thumbelina"

"Thumbelina"

I ara anem a l’altre extrem, entre els mes petits, el 30 novembre 1975, el veterinari Dr.Hamison d’Spartenburg, Carolina del Sud va certificar que “Little Pumpkin”, propietat de J. Williams Jr. mesurava,  35.5cm i pesava 9 kilos. “Thumbelina” ,medeix 44.5cm i pesa 26kg. I entre els falabella, “Sugar Dunplig”, fa 51cm i pesa 13.5kg.

Totes aquestes dades son increïbles però les que encara em sorprenen més son les que fan referència a la longevitat.

Sembla que està documentat que “Old Billy” (1760 – 1822 ?) de Edward Robinson, de Woolston, va viure a Anglaterra fins als 62 anys !!!, “Aveyron” (1919 – 1973), un poney francés, va morir als 54 ans. Ja més cap aquí “l’Ours” (1946 – 1993), un cavall camargués d’en Marius Coulomb, de La Roque-d’Anthéron  va viure fins als 47 anys. Entre els pura sang anglesos, el cavall que va viure més va ser “Tango Duke” que va morir el 1978 als 42 anys.

"Radar amb Thumbelina"

"Radar amb Thumbelina"

Si ens fixéssim en aspectes esportius y no morfològics hi han molts altres registres que ens sorprendrien, especialment els que es refereixen al mon de les curses però sense voler-me allargar més, només fer una petita referència a una proesa que, transcorreguts més de seixanta anys des de la seva consecució, encara segueix vigent, em refereixo al RECORD mundial de salt d’obstacles amb una alçada de 247cms i que podeu contemplar en imatges en el següent enllaç o buscant “record salto caballo” ó “Huaso”, que així es com es deia el cavall al youtube  http://es.youtube.com/watch?v=p_JK5UW4PEo

02
oct.
09

Un mosaic de colors

Com ja sabeu, en els cavalls els colors que coneixem com a principals son només tres: castany, alatzà i negre, als que caldría afegir-hi el blanc per les variacions que produeix sobre els anteriors. De totes maneres, cada un d’aquests colors pot presentar moltes tonalitats que fan que les variacions siguin gairebé infinites.

Però si amb això no n’hi hagués prou, existeixen una serie de gens que els modifiquen fins a formar un gran mosaic de colors, tons i textures. Només com a mostra d’aquestes tonalitats més inusuals veieu les fotografies d’abaix.

Hi ha ruans, que es caracteritzen per una barreja de pels blancs i de color, agafant diferents tonalitats en funció de quina sigui la seva capa de color base. Els diluits son fruit de gens que actuen sobre les capes base fins arrivar a donar uns degradats al to inicial que gairebé el fan desaparéixer del tot. Els pintats poden ser-ho de diferents formes i colors, presentar alhora dilucions i patrons de distribució de taques molt diversos. Altres patrons de color el que fan es donar tonalitats metal.liques a cualsevol capa o envair de petites taques blanques algunes parts del cos. En resum, mil i una variacions que precisen de tot un tractar per aprofondir-hi. De tots els llibres que en parlen, recomano el d’en  Miguel Odriozola “A los colores del caballo“.

Mosaic de colors

05
set.
09

La mula

Com be sabem tots els que admirem el cavall per la seva bellessa i elegancia, aquest te un cosí la mula que sensa contar amb les seves gràcies, ha contribuit com pocs animals en el desenvolupament de l’humanitat.

A molts indrets ha actuat de cavall de pobre, pel fet de no ser tant exigent com aquest en el que fa referencia a l’alimentació o en el ferrat i molt més resistent a les enfermetats. Un altre característica que ha fet trionfar aquesta espècie en totes les cultures i al llarg dels segles es la seva resistència, voluntat i facilitat per a conviure entre si sensa les baralles que sovint hi ha entre els cavalls.

En aquest mateix sentit el caràcter de la mula (mascle o femella) es molt més calmat que el del cavall per la qual cosa es més productiva en segons quines feines. La mateixa tradició cristana situa una mula en el pessebre i no pas un cavall.

Per altre part de mules n’hi ha de moltes classes, practicament de tantes com combinacions de races de cavalls i ases hi ha. Així hi tot n’hi ha algunes que sobresurten per les seves especials característiques. Les formades per eugues de tir amb burros mascles de races grans com el guarà català, el zamorano o els poitou donarán animals que desenvoliparan molt be les feines més feixugues, mentre els creuaments entre eugues espanyoles i burros cordovessos donarán animals més adecuats per l’enganxe i el tir lleuger. Només acabar dient que tradicionalment s’ha preferit el creuament entre femella euga(64 cromosomes) amb mascle ase(62) pel fet de que hi han una serie de característiques que es transmeten lligades al sexe del progenitors que fan que aquests productes siguin molt superiors als obtinguts a la inversa.

Per si voleu veure algunes imatges curiores de les capacitats d’aquest animals us recomano el youtube http://www.youtube.com/watch?v=kO-ULQOzV6s , http://www.youtube.com/watch?v=FRL0yRWyhps&feature=related , http://www.youtube.com/watch?v=GzfWUDJ4_k4&feature=related

Un món de mules