Fins el 1714, amb l’arribada al tro de Jorge I, la cria de cavalls a la regió de la que prenen el nom, es dirigía cap a l’obtenció d’exemplars per a les feines agrícoles. Sota el regnat d’aquest rei i encara més del seu fill Jorge II, que va fundar l’eugassada de Celle entre Hamburg i Hannover, l’aportació de P.S.I. i Holstein van anar aconseguint uns animals molt apropiats pel tir lleuger. Era l’època dels carruatges. Tant mercaderies com viatgers es movien per tracció animal. I no diguem de les classes benestants, de l’aristocràcia o de les grans carrosses de la noblesa. Amb el temps, els gustos i les necessitats van anar canviant i afegint-hi sang Trakehner, més P.S.I. y algun PRá es va aconseguir el magnífic cavall de sella que es en l’actualitat. Desde el 1888 es va constituir l’associació de criadors que actualment conta amb 16.000 associats.
Les llistes dels resultats obtinguts en competició que elabora la WBFSH, no donen lloc a dubtes. En la classificació per races figura en 1er lloc en CSO, en 1er lloc en Doma clàssica i el el 4art en CCE. Però el que el confirma definitivament com a n 1 indiscutible, es el fet de que la mitja dels cavalls Hannoverians que concursen, ha aconseguit està molt per sobre de la mitja de qualsevol altre raça. Sempre hi ha hagut cavalls, sigui de la raça que sigui, que han sobresortit i han aconseguit estar molt per sobre dels seus competidors, però el que s’ha aconseguit amb el Hannoverià i les seves estrictes i selectives directrius de cria es aconseguir que la majoria dels productes siguin molt competitius i el que es més important, pugin col·locar-se a les quadres dels genets que competeixen.
Arribats a aquest punt, hem de referir-nos a la paraula màgica que qualsevol entès en la psicologia equina no dubtarà en qualificar com a importantíssima i la paraula es “fàcil”. Així es com majoritàriament es defineix el Hannoverià actual, “és un cavall fàcil”. Fàcil per que el seu caràcter temperat i les seves ganes, unides a la facilitat de mobilitat que li dona el seu físic, fan que et permeti errors que un altre cavall més reactiu, no et perdonaria.
Per altre part indicar que la seva sang ha influït enormement sobre moltes altres races de competició. Exemplars que en son un bon exemple, sense voler estendre’m massa serien: “E.T. FRH”, “Ratina Z”, “Dulf”, “For Pleasure”, “Radiator” i en doma “Nissan Gigoló”, “Welcome”, “Nissan Giorgio” o “Antoni FRH”.
En quan a les seves característiques, son molt similars a les de tots els cavalls d’aquest grup pel que no les enumerarem ja que seria repetitiu i es fàcilment consultable en qualsevol web. Jo mateix em declaro incompetent per distingir entre un Hannoverià i un KWPN o segons quins Sella francesos.
Un altre de les grans races alemanyes de cavalls d’esport que porta anys triunfan en competicions de nivell internacional. Molt semblant al Hannoverià, pels orígens comuns d’ambdues races, sol ser una mica més pesant. De fet fins als anys 60 se la considerava una varietat del hannoverià. Però les diferents línies de cria les varen separar definitivament. De fet l’associació de criadors resulta ser la que manté un contacte més estret amb els genets professionals, molt nombrosos en la regió de cria de la raça, deixant-se orientar molt per les preferències d’aquests a fi d’obtenir un cavall que sigui del seu gust.
